dijous, 12 de novembre del 2009
llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüísticaprotoindoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. Per vicissituds històriques, però, s'han estès a tots els continents, i predominen també clarament a Amèrica i Oceania. El català pertany, entre moltes altres, a aquesta família lingüística. També hi pertanyen les següents llengües amb més de 50 milions de parlants: alemany, anglès, bengalí, castellà, francès, gujarati, hindi, italià, persa, portuguès i rus.
divendres, 6 de novembre del 2009
Les formes del relleu
Les formes de relleu són els següents:
Muntanya: Elevació natural da terreny.
Turó: Muntanyola, elevació no gaire alta del terreny.
La serralada:La serralada és un encadenat de muntanyes continu.
Serra: Cadena de muntanyes, de dimensions inferiors a la serralada.
Massís: Un massís és un conjunt de muntanyas que formen una unitat i tenen unes mateixes característiques.
Plana:Superfície plana o molt poc ondulada da dimensions considerables.
Altiplà: Elevació de terreny que es caracteritza per una superfície més o menys plana situada a certa altitud respecte del nivell del mar.
Vall:És una forma de depressió del relleu que acostuma a tenir forma allargada.
Pot ser una vall fluvial (quan ha estat creada per l'acció d'un riu i per això té forma de V), o una vall glaciar (creada per una glacera: aleshores el fons de la vall té una forma arrodonida en U).
Vall en forma de V
Vall en forma de U
Depressió o conca: És una zona més o menys extensa que es caracteritza perquè es troba a una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
De vegades, la formació d'una depressió o conca és el resultat de l'acció erosiva d'una riu i els seus afluents; altres vegades pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'alguna falla (fossa tectònica).
Cap:Part de la costa que penetra en el mar més que la resta del litoral.
Delta: Un delta és un espai de terra en forma de triangle que es fa a la desembocadura d'alguns rius els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen.
Península:Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per un lloc. la península s'uneixa a la resta del territori per un sector més o menys estret anomenat istme.
Istme:Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és l'estrenyiment o llengua de terra que uneix a través de la mar dos continents o una península amb un continent.
Illa: Porció de terra completament envoltada d'aigua.
Un conjunt d'illes més o menys properes relacionades entre elles formen un arxipèlag.
Arxipèlag
Ria: Forma de penetració marina a la terra. Normalment allargada, perquè es tracta d'una llengua de mar ocupant l'ultima tram d'una vall fluvial. Quan el braç de mar ocupa una vall glaciar forma un fiord.
Ria
Fiord
Golf:És una entrada de mar, habitualment de forma redonda.
la badia és semblant al golf però de dimensions menors.
El golf de Biscaia
Golf
Badia blava
Estret: Un estret és un tros de mar que separa dues terres molt pròximes la majoria dels estrets fan de pas entre dos mars.
Penya-segat: Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un pendent o vertical abrupta.
Congust: Un congust és un pas estret i porfund entre muntanyas. Normalment al fons dels congostos hi passa un riu.
Vessant:Vessant és el pendent, els vessants i les conques que recullen les aigües que aboquen en un mateix mar.
Muntanya: Elevació natural da terreny.
Turó: Muntanyola, elevació no gaire alta del terreny.
La serralada:La serralada és un encadenat de muntanyes continu.
Serra: Cadena de muntanyes, de dimensions inferiors a la serralada.
Massís: Un massís és un conjunt de muntanyas que formen una unitat i tenen unes mateixes característiques.
Plana:Superfície plana o molt poc ondulada da dimensions considerables.
Altiplà: Elevació de terreny que es caracteritza per una superfície més o menys plana situada a certa altitud respecte del nivell del mar.
Vall:És una forma de depressió del relleu que acostuma a tenir forma allargada.
Pot ser una vall fluvial (quan ha estat creada per l'acció d'un riu i per això té forma de V), o una vall glaciar (creada per una glacera: aleshores el fons de la vall té una forma arrodonida en U).
Vall en forma de V
Vall en forma de U
Depressió o conca: És una zona més o menys extensa que es caracteritza perquè es troba a una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
De vegades, la formació d'una depressió o conca és el resultat de l'acció erosiva d'una riu i els seus afluents; altres vegades pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'alguna falla (fossa tectònica).
Cap:Part de la costa que penetra en el mar més que la resta del litoral.
Delta: Un delta és un espai de terra en forma de triangle que es fa a la desembocadura d'alguns rius els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen.
Península:Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per un lloc. la península s'uneixa a la resta del territori per un sector més o menys estret anomenat istme.
Istme:Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és l'estrenyiment o llengua de terra que uneix a través de la mar dos continents o una península amb un continent.
Illa: Porció de terra completament envoltada d'aigua.
Un conjunt d'illes més o menys properes relacionades entre elles formen un arxipèlag.
illa
Arxipèlag
Ria: Forma de penetració marina a la terra. Normalment allargada, perquè es tracta d'una llengua de mar ocupant l'ultima tram d'una vall fluvial. Quan el braç de mar ocupa una vall glaciar forma un fiord.
Ria
Fiord
Golf:És una entrada de mar, habitualment de forma redonda.
la badia és semblant al golf però de dimensions menors.
El golf de Biscaia
Golf
Badia blava
Estret: Un estret és un tros de mar que separa dues terres molt pròximes la majoria dels estrets fan de pas entre dos mars.
Penya-segat: Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un pendent o vertical abrupta.
Congust: Un congust és un pas estret i porfund entre muntanyas. Normalment al fons dels congostos hi passa un riu.
Vessant:Vessant és el pendent, els vessants i les conques que recullen les aigües que aboquen en un mateix mar.
dijous, 5 de novembre del 2009
Cartografía
La cartografia és la ciència que tracta de la representació de la Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. El terme projecció es refereix a qualsevol funció definida a la superfície de la Terra amb valors sobre un pla, i no necessàriament a una projecció geomètrica.
Però a més de representar els contorns geogràfics dels objectes, les superfícies i els angles també s'ocupa de representar la informació que apareix sobre el mapa, segons es consideri què és rellevant i què no. Això, normalment, depèn del que es vulgui representar en el mapa així com de l'escala.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)