dijous, 12 de novembre del 2009
llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüísticaprotoindoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. Per vicissituds històriques, però, s'han estès a tots els continents, i predominen també clarament a Amèrica i Oceania. El català pertany, entre moltes altres, a aquesta família lingüística. També hi pertanyen les següents llengües amb més de 50 milions de parlants: alemany, anglès, bengalí, castellà, francès, gujarati, hindi, italià, persa, portuguès i rus.
divendres, 6 de novembre del 2009
Les formes del relleu
Muntanya: Elevació natural da terreny.
Turó: Muntanyola, elevació no gaire alta del terreny.
La serralada:La serralada és un encadenat de muntanyes continu.
Serra: Cadena de muntanyes, de dimensions inferiors a la serralada.
Massís: Un massís és un conjunt de muntanyas que formen una unitat i tenen unes mateixes característiques.
Plana:Superfície plana o molt poc ondulada da dimensions considerables.
Altiplà: Elevació de terreny que es caracteritza per una superfície més o menys plana situada a certa altitud respecte del nivell del mar.
Vall:És una forma de depressió del relleu que acostuma a tenir forma allargada.
Pot ser una vall fluvial (quan ha estat creada per l'acció d'un riu i per això té forma de V), o una vall glaciar (creada per una glacera: aleshores el fons de la vall té una forma arrodonida en U).
Vall en forma de V
Vall en forma de U
Depressió o conca: És una zona més o menys extensa que es caracteritza perquè es troba a una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
De vegades, la formació d'una depressió o conca és el resultat de l'acció erosiva d'una riu i els seus afluents; altres vegades pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'alguna falla (fossa tectònica).
Cap:Part de la costa que penetra en el mar més que la resta del litoral.
Delta: Un delta és un espai de terra en forma de triangle que es fa a la desembocadura d'alguns rius els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen.
Península:Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per un lloc. la península s'uneixa a la resta del territori per un sector més o menys estret anomenat istme.
Istme:Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és l'estrenyiment o llengua de terra que uneix a través de la mar dos continents o una península amb un continent.
Illa: Porció de terra completament envoltada d'aigua.
Un conjunt d'illes més o menys properes relacionades entre elles formen un arxipèlag.
Arxipèlag
Ria: Forma de penetració marina a la terra. Normalment allargada, perquè es tracta d'una llengua de mar ocupant l'ultima tram d'una vall fluvial. Quan el braç de mar ocupa una vall glaciar forma un fiord.
Ria
Fiord
Golf:És una entrada de mar, habitualment de forma redonda.
la badia és semblant al golf però de dimensions menors.
El golf de Biscaia
Golf
Badia blava
Estret: Un estret és un tros de mar que separa dues terres molt pròximes la majoria dels estrets fan de pas entre dos mars.
Penya-segat: Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un pendent o vertical abrupta.
Congust: Un congust és un pas estret i porfund entre muntanyas. Normalment al fons dels congostos hi passa un riu.
Vessant:Vessant és el pendent, els vessants i les conques que recullen les aigües que aboquen en un mateix mar.
dijous, 5 de novembre del 2009
Cartografía
La cartografia és la ciència que tracta de la representació de la Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. El terme projecció es refereix a qualsevol funció definida a la superfície de la Terra amb valors sobre un pla, i no necessàriament a una projecció geomètrica.
Però a més de representar els contorns geogràfics dels objectes, les superfícies i els angles també s'ocupa de representar la informació que apareix sobre el mapa, segons es consideri què és rellevant i què no. Això, normalment, depèn del que es vulgui representar en el mapa així com de l'escala.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Corbes de Nivell
En cartografia, una corba de nivell o isohipsa (isòbata quan es refereix al fons marí) és una línia que uneix tots els punts que es troben a la mateixa altitud (sovint anomenada "cota" en aquest context).
Depenent del tipus de mapa, la seva escala i altres factors, se solen dibuixar cada determinat nombre de metres d'altitud, i amb un traç més fi s'indiquen les subdivisions. Per exemple, es pot dibuixar una corba de nivell cada 100 m d'altitud i altres quatre, de traç mes fi, cada 20 m. Així, els traços gruixits ens indiquen els 100, 200, 300... metres, mentre que els traços més fins marquen els 80, 120, 140, 160, 180, 220... metres d'altitud. En el mapa, els valors concrets s'indiquen normalment identificant les corbes primàries (de traços gruixuts), permetent així determinar la direcció del pendent, que és sempre perpendicular a les corbes.
Aquesta mena de corbes se solen trobar en mapes topogràfics, atès que indiquen amb molta precisió l'altimetria d'una zona determinada.
divendres, 23 d’octubre del 2009
Forat negre
Com en el Big Bang, en un forat negre es dóna una singularitat, és a dir, les lleis físiques i la capacitat de predicció fallen. En conseqüència, cap observador extern pot veure què passa a dins.Les equacions que intenten explicar una singularitat han de tenir en compte l'espai i el temps. Les singularitats es situaran sempre en el passat de l'observador (com el Big Bang) o en el seu futur (com els colapses gravitatoris). Aquesta hipòtesi es coneix amb el nom de "censura còsmica".
dijous, 22 d’octubre del 2009
Mapes
Mapa Peters
La Projecció de Peters, correctament anomenada Projecció de Gall-Peters, és una manera alternativa de representar la terra sobre un pla. Fou proposat pel cartògraf alemany Arno Peters el 1974. Ell mateix edità un atles basat en aquesta cartografia el 1990. Es féu una edició en castellà d'aquest atles el 2002.
La projecció de Peters posava en dubte la representació tradicional dels mapes del món, basada en la projecció de Mercator, que ell deia que responia a la mentalitat eurocèntrica dels cartògrafs. La seva proposta fou representar el mapa de tal manera que les àrees dibuixades en el mapa fossin proporcionals a les àrees reals
Mapa Mercator
La projecció mercator és una projecció cartogràfica cilíndrica conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives). Fou ideadea per Gerardus Mercator el 1569. L'escala és constant al llarg de l'Equador però la distorsió creix moltíssim cap a les zones polars.
Aquesta projecció és un artefacte matemàtic, no una representació d'una construcció geomètrica. Amb aquesta projecció no es poden representar les latituds molt altes (en un mapa amb l'Equador al llarg del centre del mapa, els pols quedarien a l'infinit).
En aquesta projecció tots els meridians i paral·lels apareixen representats rectes. Els meridians apareixen separats amb una distància constant. Els paral·lels apareixen separats amb una distància creixent com més lluny de l'Equador. En aquesta projecció les línies loxodròmiques apareixen representades com rectes. Aquesta és l'única projecció cartogràfica amb aquesta propietat.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.
Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivament. L'energia radiada pel Sol és aprofitada pels éssers fotosintètics, els quals constituïxen la base de la cadena alimentària. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics